13/12/2023
LA GENT GRAN, FONT DE CONEIXEMENT I CREATIVITAT PER FER FRONT AL CANVI CLIMÀTIC A NOU BARRIS.
La gent gran representa el 21% de la població actual a la ciutat de Barcelona i és un dels col·lectius més vulnerables al canvi climàtic, especialment quan es produeixen onades de calor, a l’estiu i fins ben entrada la tardor. Aquest fenomen va en augment i és de complexa solució tenint en compte l’efecte illa de calor agreujat per l’alta densitat urbana de la capital catalana (157,47 hab./ha) i la poca quantitat de verd per habitant (17,59 m2 verd/hab. Pla clima 2018-2030).
Els processos participatius de presa de decisió solen comptar poc amb les persones grans quan, en canvi, aquestes representen un capital social important per diversos motius: són una font de coneixement i experiència valuosa per entendre el funcionament, en primer lloc, social dels barris; poden oferir al jovent idees i solucions senzilles i a l’abast de tothom, basades en una saviesa popular amb capacitat de traspassar barreres culturals; moltes d’aquestes persones tenen una trajectòria d’activisme cívic i social en diverses entitats de barri i poden contribuir al procés d’enxarxament.
El projecte Oasi Climàtic, coordinat per ISGlobal, Lemur i Tarpuna amb el suport de les Subvencions pel Clima de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha proposat abordar el repte de l’adaptació al canvi climàtic interpel·lant directament el col·lectiu de gent gran de Nou Barris i alhora trobar les formes per establir un diàleg i una col·laboració intergeneracional amb el jovent del mateix barri.
S’ha treballat amb un grup estable d’entre 10 i 15 persones a través d’una sèrie de sessions de formació i debat, amb dinàmiques vivencials, al Centre Cívic de Can Verdaguer; També es va treballar amb grups motors, com la Taula de Salut Porta i amb la comunitat del barri, promovent l’intercanvi de coneixements entre les persones participants a través de les entitats ja existents.
La proposta de treball ha consistit en: detectar llocs frescos al barri com a via per sensibilitzar la ciutadania al voltant de l’emergència climàtica, fomentar la seva implicació en la cerca de solucions per fer front a la calor a l’espai urbà i, de pas, enriquir els recursos existents de l’Ajuntament (mapa de refugis climàtics) amb informacions “a peu de carrer” i basades en l’experiència vital de les participants.
S’ha iniciat amb un diagnòstic participat sobre la base d’un mapa del barri per qualificar els espais verds i públics existents d’acord amb una definició de refugi climàtic, consensuada entre totes, que inclogui no només uns factors físico-ambientals (arbrat, aigua, ombra…) sinó també socials (elements per seure i xerrar, netedat, accessibilitat, …).
A continuació s’han ofert càpsules formatives sobre els temes clau de: clima, model energètic, salut, disseny verd i regeneració urbana. La formació s’ha fet principalment amb una metodologia vivencial que busca establir una relació entre les diverses formes de coneixement: el saber tècnic traslladat per l’equip impulsor, la informació instrumental (termòmetre, etc.), el saber propi de les participants i la informació provinent de la percepció corporal, a través dels sentits, de la realitat (per exemple: ens hem traslladat al carrer per mesurar la temperatura i detectar l’impacte sobre el propi cos a ple sol i a sota l’ombra dels arbres).
Per activar el moment de la reflexió, el debat i la cerca de solucions, s’han ofert eines de creació artística com el collage i la construcció de prototips efímers a escala real, amb materials senzills (teles, canyes, cordes, …) i de forma col·laborativa. No han faltat propostes d’activitats més lúdiques per facilitar la cohesió del grup i preparar-lo pel treball col·laboratiu.
En general, la percepció de la gent gran respecte als espais públics i verds del barri és que: no hi ha suficient massa ni biodiversitat (tot i que en els parcs més recents es nota un canvi de tendència); l’ombra és escassa; no hi ha prou aigua (ni per beure ni per refrescar); els paviments són majoritàriament no permeables augmentant clarament l’efecte illa de calor; hi ha pocs elements per seure i en general no estan pensats per la relació social; falta manteniment del verd i netedat; molts llocs no són accessibles per persones amb mobilitat reduïda; sovint hi ha sensació d’inseguretat; cal cuidar també la qualitat dels trajectes entre un espai i l’altre. Entre els equipaments existents, s’ha de potenciar el rol dels centres cívics i casals de gent gran per fer front a les onades de calor. En l’àmbit social, cal cuidar més la convivència, tant intergeneracional com intercultural; és necessari millorar els canals d’informació si es vol que arribi a tothom i que la gent s’impliqui; la gestió i el manteniment necessiten noves solucions i models.
La metodologia de treball emprada ha permès focalitzar l’atenció sobre el problema de la calor vinculant-lo amb la vida quotidiana i les necessitats de les persones. Les participants s’han sentit, així, més motivades a ser proactives en la cerca de solucions i més disposades a la col·laboració col·lectiva. Alhora, les dinàmiques de codisseny han posat de manifest la gran creativitat de la gent gran a l’hora de trobar solucions innovadores i obre a la possibilitat d’interpel·lar aquest col·lectiu més enllà d’un model basat en el cicle informació-debat-deliberació.
El grup de treball més estable ha estat també disponible per una trobada amb el grup de joves dels instituts participants. S’ha organitzat una sessió final amb l’objectiu de posar en comú el treball realitzat pels dos grups, obrir a un breu debat conjunt i celebrar una dinàmica centrada en la detecció de necessitats comunes entre els dos grups d’edat i l’elaboració de possibles demandes a presentar a l’administració.
Un acte de cloenda obert a tots els participants i la ciutadania en general s’ha celebrat a finals de novembre al Centre Cívic de Can Verdaguer.
Les propostes sorgides del debat conjunt entre la gent gran i el jovent per els espais exteriors de Nou Barris s’han centrat en algunes qüestions ambientals clau com ara un increment del verd, de l’ombra, dels elements d’aigua, dels sòls permeables i de la biodiversitat en general; s’ha suggerit la possibilitat d’oasis per a gossos. Altres aportacions s’han centrat en la millora dels equipaments que afavoreixen la sociabilitat (bancs, equipaments esportius, espais de joc), sense oblidar la necessitat de zones tranquil·les; l’increment de serveis per una mobilitat sostenible (bici, patinet elèctric, transport públic); el control de la contaminació i el soroll. En acabar, algunes aportacions es centren clarament en incidir en un canvi col·lectiu d’hàbits per millorar la netedat i el civisme, la seguretat, la cura dels espais i la relació intergeneracional.
El procés de projecte s’ha relatat en un video que recull algunes de les veus dels protagonistes del dos col·lectius, en nom dels seus respectius grups.
![[Eng Below] Al projecte continuem diagnosticant la Superilla de l’Eixample amb els infants de primer de la i En la seg...](https://img3.homeimprove1.com/494/504/1001136214945042.jpg)
