17/07/2026
El post que molts estàveu esperant: el de l’escala i les finestres tipus claustre que miren al pati interior.
A la casa 117BOF de Sabadell el rebedor i l’escala són els grans distribuïdors de llum. Si mireu la tercera foto veureu que el que podria ser un passadís convencional es transforma en un que recorda els claustres medievals: una zona de pas des d’on camines acompanyat per obertures verticals que miren directament al pati de l’arbre Liquidambar styraciflua, l’autèntic protagonista de la llar.
Just a l’entrada el vestíbul se situa entre l’escala i aquest pati i incorpora un banc de fusta pensat per descalçar-se. Un petit gest, gairebé un ritual, per deixar l’estrès de la ciutat a fora i connectar amb la calma i el silenci d’una casa que s’inspira en el caràcter recollit i íntim dels patis de Còrdova.
I és que per a nosaltres les escales mai són un simple element de connexió. Aquesta d’aquí està totalment integrada en el disseny a través de la fusta estructural, el color i la textura. Ja saps que creiem en la fusta com a present i futur de la construcció responsable. Ens mou l’ecologia i el respecte per l’entorn, un valor que compartim de ple amb els nostres clients.
Gràcies a aquest disseny el passadís deixa de ser un espai fosc i estret per convertir-se en un mirador inundat de llum que es fon amb la resta de les estances. La planta es manté oberta i comunicada per prioritzar la vida en família. Així i tot, si es busca intimitat, només cal tancar les portes de les habitacions.
Els clients ens demanaven benestar, silenci i calidesa sense ostentacions. El resultat és un lloc on viure bé i on cada estança té finestres al carrer i, alhora, a aquest pati bioclimàtic. Com les habitacions dels nens, que es comuniquen entre si a través d’un espai de jocs que, amb els anys, es convertirà en la seva zona d’estudi.
📸 José Hevia
