Cultiva Arquitectura

03/02/2026

Ja us podem explicar que hem publicat el llibre “El conjunt de les fàbriques tèxtils del Cardener. Què va ser i què en queda?” gràcies al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa

El riu Cardener va ser, entre els segles XIX i XX, un dels principals escenaris de la industrialització tèxtil a Catalunya. Al llarg del seu curs s’hi van arribar a construir fins a trenta-cinc fàbriques. Aquest llibre ofereix una aproximació a aquest conjunt fabril: la seva evolució històrica, les tipologies arquitectòniques i urbanístiques que hi van predominar i el paper clau que van tenir en el desenvolupament de l’entorn.
Més enllà de la mirada històrica, l’obra posa l’accent en la situació actual d’aquest patrimoni: de les trenta-cinc fàbriques només se’n conserven vint-i-vuit, moltes d’elles en estat d’abandonament o sense cap protecció cultural o urbanística.
Amb una combinació de recerca històrica, anàlisi arquitectònica, reflexió patrimonial i una extensa documentació fotogràfica, aquest llibre vol ser una eina divulgativa per entendre el passat, interpretar el present i repensar el futur d’un patrimoni que avui es troba a mig camí entre la memòria i l’oblit.

Properament publicarem informació sobre les presentacions previstes!

20/01/2026

Hemos terminado el proceso de restauración de la antigua escuela José Antonio Ricuarte, ubicada en la comunidad de San Vicente (Rioverde, Esmeraldas). La obra se ha podido realizar gracias a las líneas de fomento del Instituto Nacional de Patrimonio Cultural , a la aportación del Municipio de Rioverde y a la colaboración de los miembros de la comunidad. Ha sido un largo proceso que nos ha enriquecido como personas y como profesionales, este proyecto nos ha enseñado los retos de los proyectos de perfil comunitario y los beneficios de trabajar con materiales y mano de obra local. Desde aquí agradecemos a todas las personas que lo han hecho posible

23/11/2025

25/03/2025

La arquitectura mudéjar en Zaragoza es una de las manifestaciones más destacadas de este estilo en España, combinando influencias islámicas y cristianas en un lenguaje artístico único. Caracterizada por el uso del ladrillo como elemento decorativo, los motivos geométricos y la cerámica vidriada, esta arquitectura se desarrolló entre los siglos XIII y XVII, especialmente en iglesias, torres y palacios. Algunos de los ejemplos más emblemáticos en la ciudad son la Torre de la Iglesia de San Pablo, la Seo del Salvador y la Aljafería, que, aunque originalmente islámica, influyó en el desarrollo del mudéjar posterior. Este legado ha sido reconocido como Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, consolidando a Zaragoza como un referente del mudéjar aragonés.
📸 Catedral de San Salvador (la Seo), Aljafería, Iglesia de San Gil e Iglesia de Santa Madalena (Zaragoza)

27/01/2025

La escuela José Antonio Ricaurte está ubicada en el recinto san Vicente en el cantón Rioverde de la provincia de Esmeraldas-Ecuador. Esta construcción tiene aproximadamente 70 años y fue la primera escuela del recinto. Está construida completamente en madera como ejemplo de la arquitectura tradicional de Esmeraldas y ha acompañado a los habitantes de san Vicente casi un siglo, por estos motivos este bien inmueble es considerado patrimonio histórico. Este mes hemos empezado el proceso de restauración de la escuela como sala comunal junto con .ser_para_hacer . El proyecto se realitzará gracias a las Lineas de Fomento del Instituto Nacional de Patrimonio Cultural y se ejecutará conjuntamente con los miembros de la comunidad.

28/10/2024

Enguany se celebren els 900 anys de la consagració de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, per aquest motiu us portem una publicació especial del romànic llombard i el conjunt de la Vall de Boí.

Aquest va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro.

Les esglésies es construïren durant els segles XI i XII seguint l’estil del romànic llombard. Es coneix com a arquitectura llombarda (també anomenada “primer romànic”) aquella que es va desenvolupar des del segle X a la regió de Llombardia (actualment nord d’Itàlia) i es va estendre per Catalunya i el sud de França.

Les seves principals característiques són la funcionalitat de les construccions, les bandes d’arcs cecs ornamentals (bandes llombardes), els esvelts campanars de torre, la manca d’escultura a les façanes i interiors pintats amb frescos.

Santa Maria de Roses, Sant Vicenç de Cardona o el campanar de la catedral de Vic són altres exemples significatius del romànic llombard a Catalunya.

26/01/2024

Ahir vam impartir una conferència sobre les fàbriques tèxtils ubicades a la llera del riu Cardener per les Aules d’Extensió Universitària de Manresa. Estem molt contentes del resultat i d’haver pogut compartir aquesta investigació amb vostès.

Ayer impartimos una conferencia sobre las fábricas textiles que se ubican en el cauce del río Cardener para las Aulas de Extensión Universitaria de Manresa. Estamos muy contentas del resultado y de haber compartido esta investigación con ustedes.

22/12/2023

Us desitgem molt bones festes!
¡Les deseamos felices fiestas!

15/08/2023

Tota invasió i colonització ha provocat també el trasllat de tradicions, idiomes, costums i religions, causant mestissatges entre les cultures colonitzades i les cultures colonitzadores. En el cas d’Amèrica, va comportar també el trasllat de tècniques constructives i l’aixecament d’esglésies amb la missió d’adoctrinar i cristianitzar els natius. Un fet singular en la construcció d’aquestes esglésies entre els segles XVI i XVIII va ser decidir cobrir-les amb enteixinats de fusta d'estil mudèjar. Aquest sistema, molt estès entre l’arquitectura espanyola durant els segles XIII-XVI i que permetia cobrir els espais amb celeritat, va ser exportat a Amèrica i après pels artesans locals, que l’adaptaren a la seva tradició, a les seves tècniques i als seus materials. Quito (Equador) és una de les ciutats d’Amèrica amb més esglésies amb enteixinats mudèjars. Molts d’ells han desaparegut degut a l’alta activitat sísmica del país, altres han estat reconstruïts i alguns han arribat fins als nostres dies amb el seu aspecte original. En les fotografies es poden veure els enteixinats de les esglésies de San Francisco de Quito, la Catedral Metropolitana, Santo Domingo i San Diego.

15/08/2023

Tota invasió i colonització ha provocar també el trasllat de tradicions, idiomes, costums i religions, provocant mestissatges entre les cultures colonitzades i les cultures colonitzadores. En el cas d’Amèrica, va comportar també el trasllat de tècniques constructives i l’aixecament d’esglésies amb la missió d’adoctrinar i cristianitzar els natius. Un fet singular en la construcció d’aquestes esglésies entre els segles XVI i XVIII va ser decidir cobrir-les amb enteixinats de fusta d'estil mudèjar. Aquest sistema, molt estès entre l’arquitectura espanyola durant els segles XIII-XVI i que permetia cobrir els espais amb celeritat, va ser exportat a Amèrica i après pels artesans locals, que l’adaptaren a la seva tradició, a les seves tècniques i als seus materials. Quito (Equador) és una de les ciutats d’Amèrica amb més esglésies amb enteixinats mudèjars. Molts d’ells han desaparegut degut a l’alta activitat sísmica del país, altres han estat reconstruïts i alguns han arribat fins als nostres dies amb el seu aspecte original. En les fotografies es poden veure els enteixinats de les esglésies de San Francisco de Quito, la Catedral Metropolitana, Santo Domingo i San Diego.

04/08/2023

Encara que històricament s’ha dit que l’arquitectura gòtica va néixer a França i Alemanya, hi ha moltes teories d’historiadors que posen en dubte el seu origen. Christian Ludwig Stieglitz afirma que el gòtica es va originar a Espanya i que seguidament va arribar a França i Inglaterra. Per altra banda, Friedrich Schegel indica que cada nació tindria la seva pròpia arquitectura i rebutja la teoria de que el gòtic prové de l’arquitectura àrab.
Tot i així, en el cas d’Espanya ja existia arquitectura islàmica en el moment de la construcció de les primeres catedrals gòtiques. Per tant, l’arquitectura gòtica espanyola podria tenir influencies de l’islam?
Per altra banda, molts elements islàmics van ser incorporats en l’arquitectura cristiana. 📷Catedral de ateruel