Ximo Roca. Vitralls d'Art

15/04/2025

03/12/2024

Quedan instaladas las vidrieras realizadas por encargo para la iglesia La Milagrosa en Picassent. Los trabajos han sido realizados en el taller de Ximo Roca siendo las pinturas a cargo de la artista plástica Empar Boix.
Las imágenes de tres santos valencianos San Vicent Màrtir, San Joan de Ribera y San Vicent Ferrer, plasmados en vidrieras artísticas, pasan formar parte arquitectónica de la capilla de la parroquia.

03/12/2024

Quedan instaladas las vidrieras realizadas por encargo para la iglesia La Milagrosa en Picassent. Los trabajos han sido realizados en el taller de Ximo Roca siendo las pinturas a cargo de la artista plástica Empar Boix.
Las imágenes de tres santos valencianos San Vicent Màrtir, San Joan de Ribera y San Vicent Ferrer, plasmados en vidrieras artísticas, pasan formar parte arquitectónica de la capilla de la parroquia.

05/10/2024

DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA

2024 / CENT D'ESTELLÉS

Valenciá / Castellano

Valenciá
El 22 d'abril, proper passat, justificat per l'activitat que va encetar l'Associació Cultural L'Algoleja: VERSOS ALS BALCONS, vaig encetar un seguit diari de recordatori, en aquest mitja, d'alguns versos de Vicent Andrés Estellés, tant com a satisfacció personal com per per a homenatgear al poeta i amb el al seus País que també es el meu.
En la mesura que he pogut m'he inhibit dels estereotips habituals (el pimentó, els amants... i molts altres que tots coneixem) en la convicció que l'Estellés es molt mes que tot això.
Avui, 4 de octubre, amb motiu de LA XV FESTA ESTELLÉS que celebrarem anit a Alginet, crec que dec concloure aquest particular homenatge al “Fill del forner” (valga el tòpic) i heu faré amb un versos que celebren “l'inici” no el “final”. Allà van:

Castellano
El 22 de abril pasado, justificado por la actividad que inicio la Asociación Cultural L'Algoleja. VERSOS EN LOS BALCONES, inicie diariamente un recordatorio, en este medio, de algunos versos de Vicente Andrés Estellés, como satisfacción personal, por una parte, como para homenagear tanto al poeta como a su País que tambien es el mio.
En la medida posible he evitado los estereotipos habituales (el pimiento asado, los amantes... i tantos otros que todos conocemos) con la convicción de que Estellés es mucho más que todo eso.
Hoy, 4 de octubre, con motivo de LA XV FESTA ESTELLÉS
que celebrámos anoche en Alginet, creo necesario concluir este particular homenate al “Fill del forner” (Hijo del Panadero, valga el topico) i lo hare con unos versos que celebran “el inicio” i no “el final”.
Ha hi van:

L'OFICI
“Lo jorn sencer tostemps sospir”
Joan Timoneda.

VENIES d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.I
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua al pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

LLIBRE DE MARAVELLES

04/10/2024

DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA

2024 / CENT D'ESTELLÉS

LES COSES
“Quan, entre gents, estic mut e pensiu”
Ausiàs March

EN la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic et va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depusació? No ho he sabut. No ho sé.
../...

LLIBRE DE MARAVELLES

03/10/2024

DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA

2024 / CENT D'ESTELLÉS

FUNDACIONS DE LA RÀBIA

Fes-nos haver tanta fe com volem.
Ausiàs March

LENTAMENT edifique i dolorosament
aquest cant, que és un cant, més que d'amor, de ràbia,
d'una ràbia que funda les dinasties bíbliques,
d'una ràbia que crea, més que els versos, els pobles.
És la ràbia d'un poble o la ràbia d'uns pobles
creuats de banda a banda pel senyal de la guerra,
una vida precària, un amor clandestí,
les paraules ocultes cautament als calaixos,
tot allò que no fou possible i és possible,
i hauria estat possible, però no fou possible,
com si únicament ara l'aigua arribàs a l'àtic.
No ens podíem besar si no era ocultament,
i si no ens sorprenia la Moral d'uniforme
i si era a ala platja la Moral a cavall.
Hòmens d'ordre vigilen de reüll el que escrius,
els hòmens que s'han fet grossos en la postguerra.
Hem pecat per això, perque no se'ns deixava
existir plenament, amar-nos plenament
amb aquell impudor que la vida demana,
aquell amor capaç de fondre tots els ploms,
rebentant les perilles, deixar el món a fosques.

LLIBRE DE MARAVELLES

02/10/2024

DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA

2024 / CENT D'ESTELLÉS

EPISTOLARI 1945

“Quan ve la nit...”
Anònim, segle XVI

ERA per maig. Recorde que recordava el poble.
Recordava una olor de flor de taronger.
El perfum arribava con un vedell alegre
i en els quatre cantons agitava les banyes.
Ho recordava, en carn viva, des de Madrid.
Era per maig. Recorde que recordava el poble.
S'acabava la guerra. Quina guerra? La guerra.
Una guerra. La guerra. Les colèriques cares.
La nit penjava en trossos de tela foradada,
la tela dels taüts. S'acabava la guerra.
Qui sap què passaria? La por. Més por. La por.
La por, altra vegada. I més precaucions.
Tu no saps amb qui parles. Millor serà que calles.
No digues res de res. No et fies de ningú.
../...

LLIBRE DE MARAVELLES

30/09/2024

DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA

2024 / CENT D'ESTELLÉS

DOCUMENTALS

Car sapiats per cert que les disposicions del
món que ara corren, molt són pijors que hom no.n
poria espressar, e Déus farà en breu pus terribles
jois que hom no podria pensar ni aesmar.
Arnau de Vilanova

Has viscut plenament i dolorosament
en un temps i un país, has viscut en Europa
uns anys determinats. Ara passen pel·lícules,
documentals d'aquell temps, de tanta misèria.
S'esgarrifen els filla. ¿Sols hi havia la guerra,
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?
Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,
un amor impensat per a tota la vida:
s'amagava en els cines, en les darreres files;
presumien, els jovens, agafant-se del braç:
prudentment es soltaven en arribar a casa.
¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia,
com hi havia també un sentiment confús
de culpabilitats. I la barbaritat
de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era a la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

LLIBRE DE MARAVELLES

28/09/2024

DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA

2024 / CENT D'ESTELLÉS

VÍTOL

A nostres precs Ell ou d'orella sorda.
Ausiàs March

Ho interrompé la guerra tot. “Abans de la guerra...”
“En començar la guerra...” “Fou després de la guerra...”
Fou després de la guerra quan ens vàrem conéixer.
Si no fos per la guerra, potser tu seguiries
encara en el teu poble, potser jo en el meu poble.
Ixquérem de la guerra con si fós una cova,
amb les mans agafades, fin i tot innocents.
Fou després de la guerra quan ens vàrem conéixer.
Dúiem senyals secrets de la guerra: els callàvem.
No volíem parlar de la guerra; ens parlaven
de la guerra. “La guerra...” Fugíem pels carrers,
t'agafava amb les mans per la cintura, alçant-te
dos pams damunt la terra: em besaves en l'aire.
Hi havia, lluny, la guerra, una altra guerra encara.
Parlàvem de pel·lícules i menjàvem pel·lícules,
i ens besàvem els dos igual que en les pel·lícules,
i pensàvem la vida igual que les pel·lícules;
i xafàvem les corfes de cacau i tornàvem
amargament a casa, a l'amarg menjador.
“Ho vàrem perdre tor, ¿comprén?, durant la guerra...”

LLIBRE DE MARAVELLES